2. És preferible servir poca quantitat de menjar i donar l’opció de repetir. Aquesta és
també una bona estratègia per reduir el malbaratament alimentari.
3. Permetre que els infants repeteixin del primer plat i de les fruites fresques, i limitar
a una determinada quantitat el segon plat (especialment en el cas de les carns).
4. Assegurar que l’aigua sigui fàcilment accessible i que no se’n limiti el consum. És convenient que el pa acompanyi sistemàticament els àpats i s’eviti utilitzar-lo com a element de
recompensa o imposició.
5. És habitual que l’oferta alimentària variada suposi el rebuig cap a determinats aliments. Si
bé s’ha d’evitar coaccionar o forçar a l’infant perquè n’hagi de menjar, és convenient que
els tasti.
6. Si un infant no vol menjar de forma habitual un o més aliments, se n’informarà la família
per tal que, tenint en compte la seva opinió, es pugui actuar de manera coordinada.
7. Facilitar un temps adequat per menjar amb tranquil·litat, que no sigui inferior a 30 minuts ni superi el temps raonable per gaudir de l’àpat.
8. Preveure un interval de temps prou ampli entre l’àpat de mig matí i el dinar (com a
mínim un parell d’hores).
9. El moment de l’àpat és una bona oportunitat per a la transmissió de valors i hàbits.
També és un espai idoni per, valorant l’edat i capacitat dels infants, donar-los petites
responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats.
10. Mostrar una actitud respectuosa i amorosa cap als infants i entre els adults és
transcendental per fer de l’estona de l’àpat un moment relaxat i agradable, a la vegada que
facilita la ingesta i l’acceptació dels aliments.
Més informació:
Acompanyar els àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a les famílies. ASPCAT, març 2016 (pdf)
